A les 12:00 començava en el camp de Feixa Llarga una de les semifinals més emocionants i disputades que s'han viscut en la història de la Divisió d'Honor femenina. INEF i Olímpic de Pozuelo s'enfrontaven en un partit que decidiria la perpetuïtat d'un dels dos històrics equips a la final de la lliga. Tots dos, sempre trobats en la lluita pel primer i segon lloc, ara es disputaven el segon lloc de la classificació en un partit que va a estar aprop de provocar una síncope als centenars d'aficionats que, ja fos a peu de camp o a casa, van viure aquest partit com el més intens de tots.
Amb la tímida entrada del sol entre els núvols i amb la força que les caracteritza saltar les noies de Raúl García, entrenador del Pozuelo, al camp; conscients de la importància de l'històric enfrontament, però sabent que no els seria regalat. A l'altre costat de la línia, va saltar un dur INEF, gairebé imbatible fins ara tan sols pel líder, CRAT; però que era conscient que les baixes d'Alexandra Castillón i Laura Esbrí serien importants. Així començava aquest tan esperat partit.
Dos durs rivals enfrontats, tots dos lluitant per un mateix propòsit: colar-se a la final de la lliga de màxim nivell nacional. El millor joc estava servit, però no va ser fins al minut 25 de la primera part quan es va inaugurar el marcador amb un assaig de la recentment convocada per a la selecció, la internacional Iera Echebarría que deixava atònits a tots els allí presents, demostrant que aquest partit els pertanyia, posant- 5 punts per sobre.
El que bé va semblar que va ser el despertar visitant, es va corroborar amb un gran assaig de la ràpida Isabel Rico als pocs minuts de l'anterior; acció que va ser seguida d'una transformació de la fabulosa puntada de Patricia García, engreixant així el marcador, fins a un 0-12 favorable per a les de Pozuelo.
La fúria olímpica s'estava deslligant i res podia fer la incombustible davantera catalana. Quan de sobte, el que semblava una ofensiva a la línia de 22 visitant, es va transformar en una cursa de la maga de l'oval, Rebecca Kearney, que després de ser recolzada per Cristina González aconsegueix posar aquesta en la línia d'assaig als pocs minuts de acabar la primera part; amb una transformació que, lluny de ser comú, rebota al pal i surt fora, provocant que el marcador es col·loqués en 0-17.
A poc a poc, era cada vegada més notòria la superioritat madrilenya, fet que va donar compte en una touch per Olímpic que després de formar un imparable maul, va aconseguir plantar Ana María Aigneren a la zona d'assaig amb una transformació de la pateadora per antonomàsia, Patricia García, als pocs minuts d'acabar la primera part i fixaven el marcador així les visitants, amb un clar 0-24 per a les blanc i blaves.
Segona part: mateixa tònica de superioritat olímpica
A la tornada del descans, les Osses van treure tota la seva força per plantar-los cara a un Olímpic que no els perdonava ni un sol error. Conforme anaven passant els minuts, el físic anava "fent efecte" en totes i cadascuna de les 30 guerreres; element caracteritzador de les madrilenyes, que en un intens atac va culminar al cap de pocs minuts de començar la segona part: Patricia García va posar l'oval amb una perfecta passada per a la ràpida Rebecca Kearney en l'interval, la qual, imparable, va sentenciar amb un dels seus fabulosos assajos que la mateixa Patricia García va transformar; d'aquesta manera, aquest duo va augmentar el marcador a 31 punts per sobre de les locals, obtenint-se així el bonus ofensiu en superar els 4 assajos.
Res van poder fer les noies d'INEF, que després del gest d'una passada de la rapidíssima Iera Echebarría, aquesta va culminar amb un assaig sota pals i la transformació de Patricia García, només 10 minuts després de començar aquesta segona part.
Però va ser llavors, quan el bon i determinant joc del conjunt català va sortir a la llum, amb jugades que a punt van estar de treure el singlot a les visitants. La sortida de l'obertura, Cristina González per molèsties al genoll, va fer que Olímpic tremolés; actitud que va saber calmar Irene Schiavon després d'entrar al camp després d'aquest incident. Actitud que també van saber llegir les Ossas demostrant una vegada més que estarien disposades a lluitar fins a l'últim moment per defensar el títol.
Quan es creia ja acabat el partit, alguns canvis en el conjunt madrileny com Jen Lee per Anabel Pasquín i Sara García per Covadonga Abascal que van fer que es reajustarà la línia, un element totalment irrellevant, si no fos perquè aquests canvis van fer que el reajustament fos perfecte, de manera que el que va ser una carrera de Conchita i una passada interior a Patricia García va acabar en l'últim assaig de la trobada de la mà d'aquest increïble duo regit per l'experiència de dos grans jugadores; sentenciant així el marcador amb un 0-43 favorable per Olímpic de Pozuelo.
Així va acabar el partit que a tots els aficionats, ja no només d'aquests dos increïbles equips, sinó de tot el rugbi femení espanyol ens va tenir en suspens des del moment en què es va donar a conèixer aquest encreuament fins que l'àrbitre va xiular el final dels 80 minuts més carregats de tensió i nervis de tota la lliga de Divisió d'Honor.
Culmina així la semifinal amb una victòria per Olímpic de Pozuelo que trenca amb la històrica tradició del resultat d'aquest clàssic favorable a INEF. D'aquesta manera, el conjunt de Pozuelo trencava amb "la maledicció" i feia història passant a enfrontar-se a una final amb l'imbatible CRAT Universidade da Coruña en un partit que sens dubte marcarà un punt d'inflexió en el rugbi femení espanyol.
Font: TheWangConnection
Fotos: Ernesto Aradilla
