El passat 25, 26 i 27 de gener es va jugar a la localitat de Pignan la 20ª edició de la Copa d’Europa de Tamborí Indoor. Les expectatives de l’expedició catalanes eren molt altes; després de veure com any rera any el nivell amb les potències mundials es va reduint.
L’INEF masculí aconsegueix la tercera posició després de guanyar a Granada (13 a 4)
L’equip català va començar amb una victòria còmode davant Cambridge (Anglaterra). El partit tenia l’alicient afegit que en les files dels jugadors anglesos hi havia el jugador català Agustí Castillo. L’INEF va guanyar amb convicció el primer dels partits i d’aquesta manera posava fil a l’agulla cap al seu objectiu.
El segon dia de competició, l’equip català s’havia d’enfrontar amb els “ossos durs” de la competició. A primera hora del matí va tenir lloc el partit amb el Bagnacavallo italià. El partit va ser molt igualat en el tram inicial i els catalans plantaven cara (5 a 6), però la pèrdua d’un punt d’or i la falta de costum de jugar a aquest nivell va fer que els italians s’escapéssin al marcador. El partit es va acabar amb un 13 a 9 al marcador que reflexava la igualtat que hi havia hagut durant el partit.
Després va ser el torn del Florensac francès. L’equip local va presentar als titulars Lionel Charles, Cedric Penas i Didier Causse fet que mostrava el respecte que els francesos tenien pels catalans que van començar amb Sergi Andújar (ala esquerra), Jordi Moncusí (central) i Marc Atanes (a la dreta). Els catalans volien repetir el partit del matí, però va ser impossible; des de la primera pilota del partit els francesos estaven concentrats i tenien molt clar que no volien cap sorpresa.
Diumenge va ser el torn de la creixent Colonia; amb un experimentat Norman Kempf que ja sabia que era guanyar als catalans. Sergi Andújar (central), Ferran Badia (ala esquerra) i Marc Atanes (ala dreta) van ser els titulars en un partit en què Andrea Pitarch seguia fent rotacions per tal de què tothom gaudís de minuts en la competició i tothom estigués fresc. El partit es va mostrar igualat en la primera fase i els alemanys recordaven que catalans i espanyols no són els únics que poden optar a la tercera plaça; però a mesura que va anar avançant el partit els catalans van fer-se amb el control del partit i van aconseguir que els alemanys fessin una baixada anímica que va ser clau per tancar el marcador final (13 a 8).
Només quedava un partit, prèvi a la final entre francesos i italians i que no va defraudar al públic que omplia les grades de la salle du bicentenaire de Pignan. L’INEF Barcelona i el CD Tamburello Granada es tornaven a trobar després de la primera desfeta que havien sofert el 2009 a Arles (feia 3 anys que l’equip espanyol guanyava).
Per part dels catalans; Jordi Moncusí ocupava la posició central, Marc Satorra la d’ala esquerra i Javi Vázquez la d’ala dreta; mentre que per part de Granada el central era Manuel Perez, l’ala dreta Alexis Hidalgo i l’ala esquerra Marcos Lopez.
Els catalans van començar molt enxufats (3 a 0) conscients que si volien guanyar el partit no podien badar. Els espanyols van reacionar i van adjudicar-se dos dels tres jocs següents col•locant el 4 a 2 al marcador; però en el següent canvi els catalans seguien manant 6 a 3.
Una de les claus del partit van ser els punts d’or, ja que els catalans van adjudicar-se 5 punts que haguéssin pogut canviar la dinàmica del partit. Però els catalans estaven molt concentrats i no cometien errors i mica en mica van sumar un joc darrera l’altre fins a guanyar el partit en la primera ocasió que van poder (13 a 4). Els de verd van esclatar d’alegria conscients que no era una simple victòria, era la culminació d’un somni que havia començat el desembre de 2009 quan van perdre la primera lliga catalana.
L’INEF femení obté poc premi pel joc realitzat i queda quart.
El debut de les catalanes va ser davant el Cambridge anglès que també comptava amb la catalana Laura Esteras. El partit de seguida es va decantar de costat de les de l’INEF Barcelona i per tant les expectatives per dissabte seguien intactes.
Al matí de dissabte tocava un partit dur contra el Poussan francès. Una vegada més catalanes i franceses es veien les cares tal i com havien fet en anteriors copes d’Europa. Tot feia pensar que el partit seria molt igualat ja que l’any anterior les catalanes van dominar bona part del partit; però en aquesta ocasió no va passar el mateix.
Les noies de Marc Satorra van veure com els primers jocs queien del costat francès amb més facilitat de l’esperada (1 a 5). La temuda Marion Cazzani feia de les seves i les catalanes no trobaven la manera de capgirar el resultat.
Marc Satorra va moure banqueta i va fer canvis que van trencar l’hegemonia al marcador; però les franceses anaven sumant jocs també i tot i que el partit estava igualat en quant a joc, la diferència de l’inici del partit va acabar decantant la balança a favor de les franceses (7 a 13).
Quedaven dos partits en què podia passar de tot.
El primer va ser davant el Sabbionara italià; un equip que no semblava tant perillós com en altres edicions i les catalanes van sortir a mossegar des del primer joc conscients del què havia passat en el partit contra França. Això va fer que les catalanes manéssin durant la major part del partit fins a col•locar-se 9 a 6 al marcador. El públic català (i el públic francès) disfrutava de valent veient jugar a l’Andrea Pitarch (central), la Joana Carbó (ala esquerra) i a l’Aida Domínguez com estaven a punt de donar la sorpresa del torneig. Però en aquell moment la bèstia italiana va despertar i va demostrar perquè s’ha proclamat en vàries ocasions campiona d’Europa. El cansament del partit va passar factura i l’adjudicació de dos punts d’or per les italianes van fer que les catalanes caiguéssin anímicament. Una altra vegada el partit canviava de color i les italianes van anar sumant la resta de jocs fins aconseguir el 13 definitiu.
El segon dels partits era contra el Budaorsi de Zsofia Kaszo, un equip amb qui ja s’havia guanyat el 2011 però que no es va jugar el 2012. Era l’última ocasió per acabar amb un bon sabor de boca la competició; però en aquesta ocasió tampoc va ser possible. I no perquè les catalanes juguéssin malament, sinó perquè les hongareses van jugar el millor partit de la competició mostrant-se molt segures en tot moment i sense cometre cap error. Ni amb les pilotes baixes i creuades de Neus Serra, ni amb la potència d’Anna Castells; les catalanes van poder capgirar la iniciativa del partit. Al final 6 a 13 per les noies de l’est que aconseguien la tercera posició i relegaven a les catalanes a la quarta posició.
Ara l’atenció es centrarà de nou a la Lliga Catalana, després de la jornada de L’Ametlla del Vallès; el proper dissabte 2 de febrer arriba la jornada a l’INEFC en què finalitza la primera volta i comença la segona. A destacar la lluita per la primera posició masculina entre l’INEF i el Farola però amb molts més partits que de ben segur que faran variar les dues classificacions.
Classificació final:
Categoria masculina
1. Florensac (França) – 15 punts
2. Bagnacavallo (Itàlia) – 12 punts
3. INEF Barcelona (Catalunya) – 9 punts
4. Granada (Espanya) – 6 punts
5. Colonia (Alemanya) – 3 punts
6. Cambridge (Anglaterra) – 0 punts
Categoria femenina
1. Sabbionara (Itàlia) – 12 punts
2. Poussan (França) – 9 punts
3. Budaorsi (Hungria) – 6 punts
4. INEF Barcelona (Catalunya ) – 3 punts
5. Cambridge (Anglaterra) – 0 punts
Font: Tamcat.org
