La selecció catalana va sortir al camp motivadíssima i amb clares intencions de emportar-se la victòria cap a terres catalanes. Concentrades, serioses, sense donar opció a pràcticament cap errada van estar molts minuts a la zona de 22 madrilenya, dominant els rucks i les melés. Així, amb marques d’Axelle Ramon i Mette Zimmat, al descans s’hi arribava amb un 0 a 12 que no donava una tranquil·litat absoluta.
A la segona part, la defensa titánica de les de Carlos Juidías va ser el preludi del que es conviertiria en una defensa de llibre, sense cops, especialment durant els últims deu minuts de partit en els qual Madrid va empènyer de valent, pasant molts minuts a la línia de 5 metres visitant.
Madrid va posar a prova el mur català, aconseguint tan sols una marca a falta de 12 minuts obra de Nuria Yurrita. Abans, però, un cop de càstig d’Àfrica Félez havia posat terra pel mig. Amb el 7 a 15 i les de la capital atacant a la desesperada però ordenadament, les catalanes van demostrar la capacitat de patir, ja que una assaig a escassos minuts de la conclusió hagués pogut posar en dificultats el bon treball fet fins el moment.
Al final, el xiulet va sonar i les emocions van aflorir. La victòria significava conquerir de nou el Campionat de Seleccions Autonòmiques un any després de perdre’l a mans de les castellanes. Les quatribarrades s’abraçadaven al camp, entonant de forma espontània el “Cant del Segadors” en un dels moments mes emocionants de la jornada. Que corri el cava.
Més info:
Alineacions i anotadors del partit
Font: Rugbycat.cat
Crònica de Yolanda Españó
Fotografia de Jaume Andreu
